Dins de la reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil aprovada el dia 22 de setembre de 2011 pel Congrés de Diputats, que encara es troba pendent de publicació al BOE, hi trobem noves mesures per reclamar deutes així com contra l’impagament de deutes.
En primer lloc, pel que fa als Judicis Monitoris, es suprimeix el límit quantitatiu de la reclamació. Si fins ara era de 250.000,-€, a partir d’ara ja no n’hi haurà i aquest tipus de procediment es podrà aplicar a qualsevol reclamació .
Aquesta modificació és rellevant en el sentit de que el Procediment Monitori s’utilitza molt per les empreses a l’hora d’iniciar la reclamació als seus deutors, degut a les seves especials característiques. Si no coneixeu quines són, en síntesi diria que és un procediment en el que el deutor, un cop rebuda la reclamació d’un deute, ha de manifestar que es troba en desacord amb aquesta o pagar en el termini de vint dies, si no vol que s’iniciïn els embargaments del seu patrimoni.
A més, s’ha aprovat l’equiparació del tractament processal dels arrendaments de béns mobles, per exemple un lloguer de cotxe o maquinària industrial, amb els “leasings” (o arrendaments financers) i les vendes a terminis de béns mobles.
En aquest sentit a partir de l’entrada en vigor d’aquesta reforma la interposició de la demanda de reclamació per l’impagament suposarà automàticament la obligació del deutor de lliurar al tribunal el bé arrendat, arrendat financerament o comprat a terminis. L’incompliment d’aquesta obligació suposarà la comissió d’un delicte de desobediència al tribunal, a més dels danys i perjudicis que es puguin calcular.
Una altra novetat (en el que per mi suposa una clara limitació del contingut del Dret Fonamental a la tutela·la judicial efectiva) és la limitació en els Judicis Verbals al dret a recórrer en apel·lació pels casos en que l’interès econòmic sigui superior a 3.000,-€. Hem de tenir en compte que, en general, aquest procediment està reservat a aquelles reclamacions amb un interès econòmic de fins a 6.000,-€.
Considero que, a la pràctica, aquesta limitació del Recurs d’Apel·lació representa una gran limitació als drets dels ciutadans i empreses, però també és cert que segons quina fos la quantia del litigi la interposició d’un Recurs d’Apel·lació resultava antieconòmica.
Xavier López-Giralt G.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada