BONES FESTES A TOTHOM, llegint la premsa observo aquesta notícia que té força importància, pel que fa a la distinció entre danys puntuals i danys continuats. Els primers serien els que no tenen una evolució, mentre que els segons sí. Aquesta distinció marca l'inici del comput del termini de prescripció que es situaria al moment dels fets o a l'estabilització lesional, respectivament.
El Tribunal Suprem interpreta restrictivament el concepte de danys continuats i, sorprenentment, considera que tot i que el nadó va necessitar tractament mèdic constant no era un cas de danys continuats.
Per tant, no va concedir la indemnització a la família del nadó en considerar que la reclamació es va interposar passat el termini d'un any, en clara contradicció del concepte actual de justícia que hi ha a la societat.
En aquest cas la reclamació es va dirigir contra el Servei de Salut del Principat d'Asturies. Per això, a l'anar dirigida contra una administració pública, el termini de prescripció per fer la reclamació és d'un any, essent igual a tot l'Estat.
Cal dir però que, si la demanda s'hagués interposat a Catalunya i contra un metge/hospital privat, els pares del nadó haurien guanyat, ja que tot i la interpretació restrictiva del TS, el termini de prescripció per danys extracontractuals aquí és de 3 anys segons el Codi Civil de Catalunya, mentre que a la resta de l'Estat és de només un.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada