NOVETATS IMMINENTS EN RECLAMACIÓ DE DEUTES DE DIFERENTS TIPUS

Dins de la reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil aprovada el dia 22 de setembre de  2011 pel Congrés de Diputats, que encara es troba pendent de publicació al BOE,  hi trobem noves mesures per reclamar deutes així com contra l’impagament de deutes.

En primer lloc, pel que fa als Judicis Monitoris, es suprimeix el límit quantitatiu de la reclamació. Si fins ara era de 250.000,-€, a partir d’ara ja no n’hi haurà i aquest tipus de procediment es podrà aplicar a qualsevol reclamació .

Aquesta modificació és rellevant en el sentit de que el Procediment Monitori s’utilitza molt per les empreses a l’hora d’iniciar la reclamació als seus deutors, degut a les seves especials característiques. Si no coneixeu quines són, en síntesi diria que és un procediment en el que el deutor, un cop rebuda la reclamació d’un deute, ha de manifestar que es troba en desacord amb aquesta o pagar en el termini de vint dies, si no vol que s’iniciïn els embargaments del seu patrimoni.

A més, s’ha aprovat l’equiparació del tractament processal dels arrendaments de béns mobles, per exemple un lloguer de cotxe o maquinària industrial, amb els “leasings” (o arrendaments financers) i les vendes a terminis de béns mobles. 

En aquest sentit a partir de l’entrada en vigor d’aquesta reforma la interposició de la demanda de reclamació per l’impagament suposarà automàticament la obligació del deutor de lliurar al tribunal el bé arrendat, arrendat financerament o comprat a terminis. L’incompliment d’aquesta obligació suposarà la comissió d’un delicte de desobediència al tribunal, a més dels danys i perjudicis que es puguin calcular.

Una altra novetat (en el que per mi suposa una clara limitació del contingut del Dret Fonamental a la tutela·la judicial efectiva) és la limitació en els Judicis Verbals al dret a recórrer en apel·lació pels casos en que l’interès econòmic sigui superior a 3.000,-€. Hem de tenir en compte que, en general, aquest procediment està reservat a aquelles reclamacions amb un interès econòmic de fins a 6.000,-€.

 
Considero que, a la pràctica, aquesta limitació del Recurs d’Apel·lació representa una gran limitació als drets dels ciutadans i empreses, però també és cert que segons quina fos la quantia del litigi la interposició d’un Recurs d’Apel·lació resultava antieconòmica.

Xavier López-Giralt G.

IMMINENTS REFORMES PROCESSALS EN MATERIA DE DESNONAMENTS

El passat dia 22 de setembre, el Congrés dels Diputats va aprovar definitivament la Llei de mesures d’agilització processal.  Encara no ha estat publicada al BOE, pel que no sabem exactament quin dia entrarà en vigor, però es preveu que a finals d’octubre o principis de novembre.

S’hi inclouen vàries mesures per tal de descongestionar la gran saturació que hi ha als jutjats, així com alguna reforma d’adequació processal necessària per l’existència d’alguna incongruència i que aniré comentant en els propers articles.

Pel que fa als desnonaments, s’estableix un nou règim de judicis, equiparant-los al dels judicis monitoris. En síntesi, es requerirà a l’arrendatari morós per tal que, en el termini de deu dies pagui les rendes degudes, abandoni la vivenda o tingui la oportunitat d’oposar-se a la reclamació que se li efectua. Aquesta oposició s’haurà de fer per escrit i dins del mateix termini.

Es continua mantenint la possibilitat pel deutor de, si és el primer judici de desnonament, posar-se al dia i rehabilitar el contracte de lloguer.

La gran novetat és que si dins del termini esmentat no es paguen les rendes degudes, es lliura la finca o es presenta escrit d’oposició, ja no es celebrarà el judici.  Es a dir, si la persona demandada no actua i roman passiva davant de la demanda, llavors serà desnonada sense que hi hagi necessitat de celebrar el judici, ni cap notificació posterior.

I, fins i tot en els casos d’oposició, si l’arrendatari deutor no compareix al judici, també es procedirà immediatament al llançament, sense més tràmits.

A més, en cap cas s’admetrà cap recurs del demandat contra la sentència, si no s’acredita, per escrit, tenir satisfetes les rendes que es deuen fins a aquell moment.

Si durant la tramitació del recurs es produís un nou impagament de la renda, automàticament el recurs es declararia desert, pel que es procediria al llançament de l’arrendatari morós.

Aquesta reforma em sembla molt encertada perquè agilitzarà els desnonaments, pot reduir els costos judicials per als propietaris de les finques arrendades i, a més, no perjudicarà els drets de defensa dels arrendataris.

Espero que aquet article us sigui d’interès.

Xavier López-Giralt G.