NOVETATS EN MATÈRIA DE DRET DE FAMILIA

Continuant amb l’anàlisi del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, que està en vigor des de gener d’aquest any, vull destacar algunes modificacions que afecten importantment a les qüestions relatives a ruptures matrimonials i de parelles de fet.

Un dels canvis més importants és que, d’acord amb la Llei Estatal de 2005 que permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe, s’elimina qualsevol distinció entre parelles i matrimonis en motiu del sexe dels seus components, substituint-se els termes pare i mare per cònjuge en la redacció dels textos legals.

Una altra novetat a ressenyar és que per primer cop es regula la possibilitat d’efectuar pactes en previsió d’una possible ruptura matrimonial, amb un gran abast de contingut, podent fins i tot efectuar moderacions, increments o renuncies a futurs drets com ara prestacions o compensacions entre cònjuges. Aquests pactes s’hauran de realitzar amb una certa anticipació a la data del matrimoni i sota la supervisió d’un notari. Tot i així es deixa la porta oberta a una futura anul·lació d’aquests pactes si en el moment de la seva aplicació és greument perjudicial per una de les parts o han esdevingut canvis de situació que no era possible preveure en el moment del pacte.

En el cas del règim econòmic matrimonial de separació de béns, que és el règim general a Catalunya, s’han introduït algunes novetats destacables. La presumpció d’haver adquirit a parts iguals els béns destinats a l’ús familiar. Per exemple, el mobiliari, els vehicles, aparells domèstics com ara el televisor o rentadora i també altres béns. Això, tot i que aquests constin a nom d’un sol dels membres del matrimoni, com acostuma a ser el cas dels vehicles. Aquesta presumpció però es podrà destruir a través de la presentació de la pertinent prova.

Quant  a la compensació entre cònjuges per raó de treball a la llar, o compensació econòmica, es regula molt més detalladament que fins ara i es limita a un màxim del 25% de la diferència dels increments patrimonials obtinguts durant el matrimoni. Per casos en què es pugui demostrar que la incidència del treball d’un en l’increment patrimonial de l’altre ha estat notablement superior al 25% es permetrà un augment d’aquest percentatge, però es preveuen com a casos excepcionals.

Pel que fa a la famosa pensió compensatòria, ara passa a anomenar-se prestació compensatòria, que recordem és aquella per la qual s’intenta compensar al membre del matrimoni les oportunitats econòmiques del qual quedaven minvades. Doncs bé, aquesta es configura com una prestació essencialment temporal, pel que a partir d’ara s’haurà d’entendre que, en els casos en que es concedeixi, serà un ajut per a reiniciar la vida econòmica i laboral del beneficiari i només durant un temps prudencial.

La vivenda habitual, com fins ara, serà atribuïda a qui correspongui la guarda dels fills, però per als casos en que el propietari de la vivenda sigui el cònjuge privat de la guarda, podrà excloure’s aquesta possibilitat si el primer disposa de medis suficients per cobrir les seves necessitats i les dels seus fills o bé si el segon pot assumir i garantir  el pagament dels aliments als fills i les necessitats de vivenda d’aquests per exemple a través d’un lloguer.

Hi ha més novetats però aquestes són indicatives de per on va la nova legislació aplicable.

Xavier López- Giralt G.

COMENTARI A LES NOVETATS EN MATERIA D’AUTONOMIA PERSONAL

Des de l’1 de gener de 2011 es troba en vigor la modificació del que era el Codi de Família i que des d’ara queda integrat dins del Llibre II del Codi Civil de Catalunya.

Fer una anàlisi de totes les novetats en el reduït espai de que disposo no és possible, pel que em limitaré a fer un petit comentari d’algunes de les que considero més interessants.

Vull destacar la introducció de noves figures de protecció a la persona en l’àmbit de les persones amb disminucions. Fins ara disposàvem de la tutela per als incapacitats i la curatela per a les persones amb un grau de disminució menys sever, però ara, acostant-nos a les tendències de la resta d’Europa en la matèria, es creen noves institucions de protecció. Una d’elles és l’Assistència, que permet demanar una protecció permanent a la persona major d’edat que, a causa  de la disminució de les seves facultats físiques o psíquiques, que no siguin prou importants com per incapacitar, necessiti que algú altre es cuidi d’ella mateixa i/o dels seus bens. Aquest càrrec serà anomenat pel Jutge sense que calgui instar un complex procediment d’incapacitació.

També s’ha creat la figura del patrimoni protegit, que permet afectar un determinat conjunt de béns a les necessitats vitals de la persona beneficiària, ja sigui per sofrir una discapacitat psíquica igual o superior al 33% o física o sensorial igual o superior al 65%.

En general podem dir que es preveuen noves figures intermèdies entre la plena capacitat i la incapacitació total de la persona, que permeten respectar al màxim possible l’autonomia personal i d’aquesta manera establir un programa de protecció adaptat a les necessitats d’aquells a qui els és necessari.

Pel que fa als internaments és especialment rellevant el fet que a partir d’ara no només es preveu per casos de trastorns psíquics, sinó que també poden ser causa d’internament les malalties que afecten la capacitat de coneixement de la persona.

Aquesta ampliació és certament important ja que s’estén la protecció a un col·lectiu més nombrós que igualment mereixen aquest grau de protecció, com per exemple l’ ingrés a un centre geriàtric.

No són totes les novetats introduïdes però aquestes són d’especial importància per tal de veure les noves tendències que ha seguit el legislador en matèria d’autonomia personal.

Xavier López-Giralt G.

COMENTARI DE LA INTERLOCUTÒRIA DE L'AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE NAVARRA

Aquests últims dies s’ha comentat a diversos mitjans de comunicació la resolució de l’Audiència Provincial de Navarra que revoluciona les conseqüències de no pagar la “hipoteca”.

El que deia l’Audiència era que amb l’adjudicació de la finca per part del banc n’hi havia prou cobrir el deute principal del préstec, encara que se l’adjudiqui per un valor inferior. Això però, no incloïa els interessos i les costes judicials, que haurien de ser abonats per separat.

A més, l’Audiència feia un sever judici de valor sobre la part de culpa del sistema financer en la depreciació del valor de les finques i l’actual crisi econòmica mundial. Això per tal de justificar, des d’un punt de vista moral, que si el valor actual de la finca no cobria l’import del préstec això era imputable als bancs i no als consumidors.

Evidentment el banc afectat per aquesta resolució l’ha recorregut i per tant no és ferma, però és el primer precedent per a modificar la injusta situació actual, que condemna als deutors hipotecaris a perdre el que han pagat, la casa i continuar devent molts diners al seu banc.

Amb aquesta resolució, molt acord amb el pensament social actual, es posa la primera pedra per equiparar el nostre sistema hipotecari amb el d’altres països, on retornant la finca al banc n’hi ha prou per a quedar en paus.

En els últims mesos s’han dictat vàries sentències que condemnen als bancs. Casos com les anul·lacions massives de SWAPS, de l’arrodoniment a l’alça dels tipus d’ interès o  de les clàusules terra en que es fixava un interès mínim ens ensenyen que els tribunals estan començant a dibuixar un panorama en el que es tendeix a culpabilitzar les entitats financeres de l’actual crisi.

De rebot d’aquestes sentències s’està protegint als consumidors, que essent francs, també varem fer els nostres abusos durant la bonança econòmica.

Xavier López-Giralt G.