Aquesta és la pregunta que molts de nosaltres ens fem quan patim injustament un dany, un incompliment contractual o pensem que s’ha produït una injustícia i volem que ens siguin reparats els perjudicis soferts.
En general, i tenint en compte que els terminis s’han de mirar cas per cas, els terminis de que disposem per reclamar extrajudicialment o interposar una demanda judicial, abans que hi hagi prescripció, segons el Codi Civil de Catalunya són de:
- 1 any per a les reclamacions referides a la possessió d’un bé.
- 3 anys per a la reclamació de pagaments periòdics, pagaments per la execució d’una obra, pagaments de prestacions de serveis, vendes a consumidors i per a les reclamacions per danys extracontractuals.
- 10 anys com a clàusula general per a la resta de casos, dels que són els més habituals les reclamacions per incompliment o compliment defectuós de contractes.
Faig aquesta reflexió perquè, si bé aquests terminis es troben vigents des de gener de 2003, amb la entrada en vigor del Llibre Primer del Codi Civil de Catalunya (CCCat), hi ha importants diferències amb el que es regula al Codi Civil espanyol (CC) i que regia fins aquell moment. I no ha estat fins la Sentencia de Cassació de 26 de maig de 2011 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que no s’ha clarificat quins terminis són d’aplicació.
Les dues diferències més rellevants pel que fa al dia a dia de la gent del carrer són la modificació dels terminis de prescripció pels danys extracontractuals (per exemple, un accident de circulació) i pels incompliments contractuals (per exemple, construir una casa amb diferents qualitats de les acordades amb el constructor).
En el CC l’article 1964 estableix el termini per reclamar per un incompliment contractual en 15 anys, mentre que pels danys extracontractuals el fixava en 1 any, a l’article 1968 CC.
Segons el CCCat els terminis de prescripció formen el que s’anomena Dret Comú de Catalunya i per tant són d’aplicació prioritària a falta d’una llei especial en la matèria. Però , la Secció Primera de la Audiència Provincial de Barcelona (només aquesta secció), entenia fins a aquesta sentència, que d’acord amb el Conveni de Roma de 1980, el termini de prescripció d’una acció judicial ha d’estar contingut en la mateixa llei que la defineix. Això feia que, com que l’acció judicial referent a danys extracontractuals es troba regulada al CC i no al CCCat, on sí hi havia el termini de prescripció, s’optés per aplicar el termini d’1 any enlloc del de 3 anys. Aquest criteri interpretatiu també hauria pogut afectar als terminis de reclamació pels incompliments contractuals.
Aquesta interpretació de la Secció Primera va crear molta inseguretat als advocats ja que no teníem clar a quin termini atenir-nos i per tant el que fèiem era assegurar i, si podíem, posar la pertinent demanda abans que transcorregués 1 any.
Ara amb la Sentència del TSJC es crea doctrina que clarifica enormement la situació i permet als advocats i als seus clients trepitjar terres més fermes. En concret, es considera que són d’aplicació els terminis establerts al CCCat en tant que el Conveni de Roma només es refereix a normes de Dret Internacional tenint per objectiu els conflictes de normes entre Estats i no entre normes d’un mateix Estat, les quals es regulen pel Dret intern.
En resum, els terminis de prescripció aplicables a Catalunya són els determinats al CCCat i que he destacat al principi de l’article.
Xavier López-Giralt G.