Hi ha molts propietaris que tenen una segona residència o un habitatge que no fan servir i durant els últims anys han optat per obtenir un rendiment econòmic d’aquests béns immobles a través del lloguer.
Cal saber que si es lloga un pis, aquest lloguer ha de realitzar-se seguint les nombroses obligacions legals establertes; que inclouen entre d’altres la de que la vivenda compleixi amb els requisits mínims d’habitabilitat, certificat a través de la cèdula d’habitabilitat, incloure la referència cadastral en el contracte per tal de tenir ben identificada la finca que es lloga, ingressar la fiança legal a l’Institut Català del Sòl i abonar el corresponent Impost de Transmissions Patrimonials.
La fiança legal establerta per a l’arrendament de vivendes és d’una mensualitat, si bé, amb acord entre les parts, es pot complementar amb un altre tipus de garanties, ja siguin un major nombre de mensualitats o un aval bancari per un determinat import o nombre de mensualitats.
A més, hi ha ajuts fiscals, deduccions i subvencions pels arrendadors i pels arrendataris que depenen del cas concret, però que és bo informar-se’n per tal d’obtenir el màxim benefici del lloguer, tant si s’és propietari com si s’és arrendatari.
Segur que tots hem sentit parlar dels famosos “desnonaments express”. El cert és que probablement molt pocs hagin tingut la oportunitat de gaudir-ne degut al gran col·lapse que tenen els tribunals en els últims anys.
La novetat més rellevant que es va introduir en aquesta reforma legal fou la de l’agilització de les notificacions legals entre les parts, en el sentit que, a la pràctica, l’arrendatari té la obligació de rebre la notificació de la demanda a la finca arrendada, si no s’estableix el contrari en el contracte. Aquesta reforma tant senzilla ha resultat de gran utilitat per a tots aquells propietaris que tenen el problema de que no els paguin el lloguer.
A més, també s’estableix la possibilitat de que la duració contractual no sigui de cinc anys, que és la regla general, sempre que s’indiqui en el contracte que el pis serà necessitat en un futur pròxim per a viure per part del propietari o bé d’un familiar directe d’aquest. Evidentment, si en el termini de tres mesos des que s’acabi el contracte no s’ocupa l’habitatge pel familiar o el propietari, aquesta situació donaria dret a una indemnització per a l’arrendatari .
A més a més, encara que això ja era possible, es permet reclamar no només les rendes deixades de pagar fins al moment de la interposició de la demanda de desnonament, sinó que també es permet reclamar les rendes que vencin i no es paguin fins el dia en que es deixi l’habitatge a disposició de la propietat.
No són totes les novetats, però crec que són algunes de les que tenen més interès per a tothom.
Xavier López-Giralt G.