Continuant amb l’anàlisi del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, que està en vigor des de gener d’aquest any, vull destacar algunes modificacions que afecten importantment a les qüestions relatives a ruptures matrimonials i de parelles de fet.
Un dels canvis més importants és que, d’acord amb la Llei Estatal de 2005 que permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe, s’elimina qualsevol distinció entre parelles i matrimonis en motiu del sexe dels seus components, substituint-se els termes pare i mare per cònjuge en la redacció dels textos legals.
Una altra novetat a ressenyar és que per primer cop es regula la possibilitat d’efectuar pactes en previsió d’una possible ruptura matrimonial, amb un gran abast de contingut, podent fins i tot efectuar moderacions, increments o renuncies a futurs drets com ara prestacions o compensacions entre cònjuges. Aquests pactes s’hauran de realitzar amb una certa anticipació a la data del matrimoni i sota la supervisió d’un notari. Tot i així es deixa la porta oberta a una futura anul·lació d’aquests pactes si en el moment de la seva aplicació és greument perjudicial per una de les parts o han esdevingut canvis de situació que no era possible preveure en el moment del pacte.
En el cas del règim econòmic matrimonial de separació de béns, que és el règim general a Catalunya, s’han introduït algunes novetats destacables. La presumpció d’haver adquirit a parts iguals els béns destinats a l’ús familiar. Per exemple, el mobiliari, els vehicles, aparells domèstics com ara el televisor o rentadora i també altres béns. Això, tot i que aquests constin a nom d’un sol dels membres del matrimoni, com acostuma a ser el cas dels vehicles. Aquesta presumpció però es podrà destruir a través de la presentació de la pertinent prova.
Quant a la compensació entre cònjuges per raó de treball a la llar, o compensació econòmica, es regula molt més detalladament que fins ara i es limita a un màxim del 25% de la diferència dels increments patrimonials obtinguts durant el matrimoni. Per casos en què es pugui demostrar que la incidència del treball d’un en l’increment patrimonial de l’altre ha estat notablement superior al 25% es permetrà un augment d’aquest percentatge, però es preveuen com a casos excepcionals.
Pel que fa a la famosa pensió compensatòria, ara passa a anomenar-se prestació compensatòria, que recordem és aquella per la qual s’intenta compensar al membre del matrimoni les oportunitats econòmiques del qual quedaven minvades. Doncs bé, aquesta es configura com una prestació essencialment temporal, pel que a partir d’ara s’haurà d’entendre que, en els casos en que es concedeixi, serà un ajut per a reiniciar la vida econòmica i laboral del beneficiari i només durant un temps prudencial.
La vivenda habitual, com fins ara, serà atribuïda a qui correspongui la guarda dels fills, però per als casos en que el propietari de la vivenda sigui el cònjuge privat de la guarda, podrà excloure’s aquesta possibilitat si el primer disposa de medis suficients per cobrir les seves necessitats i les dels seus fills o bé si el segon pot assumir i garantir el pagament dels aliments als fills i les necessitats de vivenda d’aquests per exemple a través d’un lloguer.
Hi ha més novetats però aquestes són indicatives de per on va la nova legislació aplicable.
Xavier López- Giralt G.