Aquests últims dies s’ha comentat a diversos mitjans de comunicació la resolució de l’Audiència Provincial de Navarra que revoluciona les conseqüències de no pagar la “hipoteca”.
El que deia l’Audiència era que amb l’adjudicació de la finca per part del banc n’hi havia prou cobrir el deute principal del préstec, encara que se l’adjudiqui per un valor inferior. Això però, no incloïa els interessos i les costes judicials, que haurien de ser abonats per separat.
A més, l’Audiència feia un sever judici de valor sobre la part de culpa del sistema financer en la depreciació del valor de les finques i l’actual crisi econòmica mundial. Això per tal de justificar, des d’un punt de vista moral, que si el valor actual de la finca no cobria l’import del préstec això era imputable als bancs i no als consumidors.
Evidentment el banc afectat per aquesta resolució l’ha recorregut i per tant no és ferma, però és el primer precedent per a modificar la injusta situació actual, que condemna als deutors hipotecaris a perdre el que han pagat, la casa i continuar devent molts diners al seu banc.
Amb aquesta resolució, molt acord amb el pensament social actual, es posa la primera pedra per equiparar el nostre sistema hipotecari amb el d’altres països, on retornant la finca al banc n’hi ha prou per a quedar en paus.
En els últims mesos s’han dictat vàries sentències que condemnen als bancs. Casos com les anul·lacions massives de SWAPS, de l’arrodoniment a l’alça dels tipus d’ interès o de les clàusules terra en que es fixava un interès mínim ens ensenyen que els tribunals estan començant a dibuixar un panorama en el que es tendeix a culpabilitzar les entitats financeres de l’actual crisi.
De rebot d’aquestes sentències s’està protegint als consumidors, que essent francs, també varem fer els nostres abusos durant la bonança econòmica.
Xavier López-Giralt G.